Això segueix!!!

Hola, hola!!

Aquí seguim, explicant noves aventures i experiències.
Amb la Ramata ja ens comencem a conèixer, ha perdut bastant la vergonya, tot i que encara queda un llarg camí perquè agafi 100% confiança en sí mateixa!

De moment hem descobert que tenim força coses en comú, a les dues ens encanta menjar, i ens agrada gairebé tot, però el que més ens agrada és la xocolata...nyam! Per això, el primer dia de quedada, després d'acabar de veure una pel·lícula que feien a la televisió, que vam decidir acabar a casa meva perquè ella s'hi havia enganxat molt (Lo imposible), vam fer un superpastís de xocolata que estava per llepar-se'n els dits, tot un repte cuinar, la Ramata mai havia fet cap coca i li va apassionar veure els videos del YouTube en els que s'indicaven pas per pas com cuinar. Vam fer meitat i meitat i tant a una casa com a l'altra va volar en qüestió de pocs dies!

El dia següent, tot passejant i xerrant per Santa Coloma, abans d'entrar a la biblioteca ens vam trobar a dues nenes molt simpàtiques que van a la seva classe, la Maisa i la Navdeep. Vam decidir passar la resta de la tarda amb elles, i ens van ensenyar un mirador molt xulo en el que es veia tot Santa Coloma. Tot això mentre ens explicàvem vivències de l'Institut (que es el mateix que vaig anar jo). Seguidament vam decidir anar a fer una xocolata desfeta acompanyada de croissant torrat a Can Farriol, i de camí a casa, vam proposar fer una quedada conjunta per anar a veure una pel·lícula al cinema, proposta feta per la Ramata, se la veia molt entusiasmada.

A part de tot això, també hem descobert que tot i que les matemàtiques poden arribar a ser molt interessants, a nosaltres se'ns fan una mica complicades, però tot i això, ens apassiona llegir. Per això he decidit deixar-li uns quants llibres que a mi em van marcar durant la pre-adolescència que n'estic segura que li encantaran!

Segueixo informant :)

P.D: us adjunto la foto de la super coca de xocolata i també de com són les xocolates desfetes de Can Farriol, n'estic segura que repetirem!!! Ah, i l'altra foto és la que ens van fer al principi de la trobada, el primer dia, la Ramata i jo som les dues noies de l'esquerra.

Primera trobada. La Ramata i jo ens coneixem

PRIMER DIA DEL PROJECTE ROSSINYOL

 

Hola a tots i a totes!! 

Una mica a mode d'introducció.. 

Em dic Ariadna, tinc 20 anys i estic cursant un Grau en Dret a la Universitat de Girona. I a partir d'ara començo un viatge cap a un món totalment desconegut per mi, però n'estic segura que serà una experiència divertida, productiva i que em farà crèixer com a persona, per això estic super il·lusionada!!!

 

Si heu arribat fins aqui, vol dir que ja coneixeu bastant com funciona el Projecte Rossinyol, així que m'estalviaré tota la teoria jajaja

Com a mentora, realitzaré el mentoratge a la meva ciutat, Santa Coloma de Farners, en el curs 2014-2015 i intentaré viure'l, juntament amb la meva mentorada, de la manera més intensa possible.

Aniré actualitzant aquest bloc tant sovint com pugui per tal que tots els que el seguiu, pogueu estar al corrent d'aquesta aventura.

Per fi, ahir va arribar el dia que taaant estavem esperant. Les mentores de Santa Coloma vam conèixer les nostres nenes (les mentorades), que casualment també són tot dones com nosaltres. La primera trobada va ser a la capella de L'Escola de Música Josep Carbó, on els mateixos músics (si no recordo malament, 8 integrants) ens va fer una gran rebuda amb un concert molt xulo de música del moment; Teràpia de Shock, Txarango..., més que res per trencar el gel m'imagino, tot i que sembla ser que les mentores estavem més nervioses que les nenes!

Un cop va acabar el concert, les tècniques del projecte ens van fer pujar a l'escenari a totes les mentores i ens van fer un petit regal per tal de descobrir qui era la nostra mentorada. El regal era una de les dues parts d'una peça de trenca-closques, la finalitat era formar un puzzle on, cadascuna de les mentorades, tenia l'altra part. Va ser tot molt ràpid, la veritat, i de seguida ja ens vam trobar amb la nostra parella de viatge, en el meu cas, la RAMATA.

De moment tot el que sé  és que es diu Ramata Dampha, té 13 anys i està cursant 2n. d'ESO a l'Institut de Santa Coloma de Farners. Al principi estava una mica tímida, és normal, jo també ho estava, però també l'he vist una nena molt bonica i molt riallera, i això és molt bo!! 

La Ramata és una nena procedent de Gàmbia, una nació de l'Àfrica occidental, que està rodejada per el Senegal, excepte en la desembocadura del riu Gàmbia, a l'oceà Atlàntic.

A la trobada d'ahir, vaig conèixer també a la seva mare, que la va acompanyar juntament amb dues de les seves germanes petites, vam compartir números de telèfon mòbil i vam descobrir una cosa molt interessant! El seu fill de 20 anys, com jo, va ser company meu de classe des de parvulari fins a l'ESO!!!! Em va fer moltíssima il·lusió ja que és un noi amb el que sempre he tingut molt bona relació. Per cert, ja hem proposat la pròxima quedada amb la Ramata, serà el cap de setmana que ve, quines ganes!!!

I fins aqui la primera entrada del bloc, quin rollo eh? És que estava molt contenta per començar-ho i m'agradaria que tothom ho visqués de la mateixa manera que ho estic fent jo :)

Ens veiem aviat guapos i guapes!!!! 

P.D: Com que de moment no ens hem pogut fer cap foto juntes, us afegiré algunes imatges que he triat d'internet del seu lloc d'origen i la seva gent.